Malauradament aquesta setmana hem hagut d'acomiadar al Ciri.
El Ciri va ser la primera persona amb la qual vaig començar a anar en moto i va ser ell qui va empènyer als meus pares a que jo comences a competir, sense ell no seria on sóc.
Moltes gràcies Ciri, sempre estaràs en nosaltres, la meva família i jo mateix.
Descansi en Pau!
Amb la Neus i la Mireia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada